Joaquim Feixas
Entre tots som capaços d’assolir èxits que un de sol no pot fer.
Joaquim Feixas
Benvolgut/da,

Possiblement no em coneixes, o potser sí.
Sóc en Joaquim Feixas. La meva empresa és Mecanitzats de la Fusta Kim, situada a Torelló i present al mercat internacional amb dues marques comercials: Mecakim i Decustik.

Les nostres línies de negoci potser no són les mateixes, sí que tenen un punt de coincidència: tots estem en el grup 6 de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Entrevista amb Joaquim Feixas
“Cada empresa, de la mida que sigui, ha de trobar el seu encaix a la Cambra”

Joaquim Feixas és un apassionat de la fusta. Empresari que ha fet créixer des de l’any 1982 la seva empresa de fusteria fins a convertir-la, amb elements d’innovació, en una empresa que treballa per a diferents sectors i que ha sabut adaptar-se a les necessitats particulars de cada client. És president del Gremi de la Fusta des del juny del 2017, però ara és també candidat a ser elegit al ple de la Cambra de Comerç de Barcelona. Veu que la societat tendeix a fer connurbacions per viure i la indústria en queda fora, amb el moviment que això representa. I que s’ha de vigilar l’equilibri territorial.

-Per què es presenta a les eleccions de la Cambra?

Per diversos motius. D’una banda, penso que com a més llocs de representació estigui el sector de la fusta, millor. D’altra banda, a la meva empresa estem en transició familiar i jo tinc més temps per dedicar-m’hi.

-Des de fa dos anys presideix el Gremi de la Fusta a Catalunya. Li ha aportat experiència per encarar l’elecció a la Cambra?

Sí. Tot i que reconec que són graons diferents, perquè en el cas de la Cambra jo em presento al grup 6, on a més del sector de la fusta hi ha sectors tan diferents com el d’indústries de l’alimentació, el d’altres manufactures i el de begudes i tabac. Per tant, és un gran repte. S’hi presenten quatre persones més que són d’aquests sectors tan diversos.

-Aquestes eleccions haurien de representar un canvi d’enfocament de la Cambra. En quin sentit?

Primer de tot, caldria posar al dia el cens tant pel que fa als electors, perquè m’he trobat amb un cens en què hi ha empreses que ja han tancat, com a la part més tècnica i pràctica de tenir-lo. Però també caldria millorar el procés de presentació de candidatures i donar importància a cada sector pel que representa. Tinc dubtes sobre els graons de representació. Crec que n’hi ha massa (Foment, Fepime, Pimec, Cecot, gremis, Cambra…) i caldria veure si darrere de tanta representativitat hi ha els serveis suficients que calen a les empreses.

-Ho diu perquè totes aquestes entitats acaben oferint serveis semblants.

D’alguna manera, sí. Crec que cal buscar una línia correcta i coherent de representació que serveixi bé a tothom. Ara s’elegeix algú per representar 400.000 empreses, des d’un autònom fins a l’empresa més gran. És díficil trobar alguna acció que vagi bé a tothom.

-I com veu la Cambra després que ja no sigui una obligació fer-hi aportacions per part de les empreses?

Penso que primer s’ha de veure quina força té. Ara mateix només té com a obligació cameral els permisos per a l’exportació, però per a la resta ha hagut de posar-se a fer serveis. I com que n’hi ha molts oferint serveis hi ha més competència. No podem dir que volem fer autopistes o que les autopistes han de ser gratuïtes, quan la Cambra no és executiva. Tampoc es pot utilitzar la Cambra només políticament. És la representació de les empreses i les empreses produeixen riquesa, no la reparteixen. No dic que no calgui queixar-se, però no podem perdre l’objectiu de tenir un país potent productivament i capdavanter industrialment, en contacte i coordinació amb altres estaments que persegueixin els mateixos objectius

-Hi ha molt debat sobre el sistema actual d’eleccions. Com el veu?

El tema de les eleccions camerals ha de canviar, tot i que a mi m’agrada el sistema actual perquè s’assembla a unes llistes obertes. Els 6.000 possibles votants del meu sector saben qui soc jo o ho poden saber. I qualsevol dels electes hauríem d’estar un temps definit a disposició dels nostres electors. Ara bé, s’hauria d’evitar mantenir els 14 seients de pagament que es van posar per ajudar a finançar l’entitat. Així es democratitzaria més. Hi hauria d’haver també més transparència en l’elecció de cada seient: si és la persona o l’empresa i com es trasllada l’escó en cas d’algun problema. Soc conscient que un canvi de gestió, de més personalista i enfocada a les grans empreses com és ara, a més oberta no es podrà fer en dos dies.

-Creu que els empresaris votaran més aquesta vegada?

Hi ha un cert interès pel que he notat, però costa. Cal tenir en compte que el darrer ple es va triar ben mirat amb 700 vots. Va votar l’1,8% del total del cens, però com que molts venien de les gestories van quedar anul·lats. És insuficient. Les empreses han de votar. I ho han de fer abans del dia 8. Perquè per votar cal una estona i si tothom vol votar el mateix dia, per taules que hi hagi, no hi ha prou temps. Jo demano que la gent no esperi l’últim dia tant si es vol fer per via telemàtica com presencial. Sense mandra.

-Com s’hauria de finançar la Cambra?

Aquesta és la part més díficil. Però té un bon capital, amb els cursos formatius que ara ja fa la Cambra, que són importants. S’han de fer socis de forma oberta, al nivell que vulgui. La Cambra ha estat una temporada molt quieta, sense fer cap campanya d’aquest estil. Crec que la Cambra hauria d’estar menys pendent del poder i tant o més dedicada a les empreses que ara.

-Està d’acord a mantenir les delegacions de la Cambra com la de Vic?

Sí. Com més a prop del territori, millor. I crec que hauria de ser ja la delegació de la Catalunya Central. S’ha de ser valent per ser eficient per a les empreses. S’ha de pensar en gran, però hi ha d’haver un objectiu concret. I que cada empresa, de la mida que sigui, hi acabi trobant el seu espai. També penso que s’ha de fer pressió per millorar aspectes com el transport de mercaderies i potenciar la línia de tren que passa per Osona.

< Tornar